He tingut l'enorme plaer d'entrevistar la gran il·lustradora Paula Bonet pel meu treball de recerca sobre l'àlbum il·lustrat.
En aquesta entrevista l'artista revela el procès que ha seguit per a il·lustrar els seus àlbums il·lustrats i dona la seva opinió personal sobre el món de la il·lustració així com alguns consells i les seves fonts d'inspiració.
ENTREVISTA A PAULA BONET
1. Per què
vas començar a il·lustrar llibres?
La il·lustració editorial és una de les vessants més interessants que em
dóna el meu treball. Sóc una gran amant dels llibres i poder deixar la meva
empremta d’alguna manera em dóna molta satisfacció.
2. Quines
tècniques utilitzes?
Normalment treballe amb llapis de grafit i aquarel·les.
3. Quin
procés d’elaboració has seguit per fer el guió?
En “Llegeix-me” no vaig ser jo l’encarregada d’escriure el text, és
un àlbum il·lustrat fet a quatre mans amb l’escriptora Amaia Crespo. El text va
ser anterior als dibuixos.
En “Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End”, el
llibre de relats il·lustrats que publica Lunwerg de Planeta en març, sí que sóc
l’autora del text. En aquest cas, generalment el text ha nascut abans que les
il·lustracions, però també s’ha donat el cas de que certs textos sorgiren un
cop les il·lustracions estaven acabades. El procés ha estat el procés habitual:
decidir el nombre de relats, el contingut general, l’estructura i la densitat.
Un cop tenia clars tots aquests punts vaig començar a escriure un primer
esborrany. Aquest esborrany ha estat rellegit varies vegades i els textos s’han
anat pulint a poc a poc, deixant-los reposar quan era necessari i
intervenint-los quan feia falta.
4. Com et
van sorgir les idees pel guió dels llibres?
“Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End” és un llibre on se m’ha donat total llibertat. Lunwerg volia que em sentís
còmoda amb el procés i sobre tot amb el contingut i l’objecte final, així que
he fet el que sempre havia volgut fer: basant-me en algunes experiències
personals, fer literatura amb hipèrboles i certes llicències que han fet
d’aquests relats, narrativa de ficció.
5. Has
tingut alguna ajuda per la creació dels llibres?
He pogut comptar amb l’opinió d’algunes persones el criteri de les quals és
important per a mi un cop el llibre ja estava acabat. Això ha fet que certes
històries s’hagen expandit o encongit, que d’altres hagen desaparegut i que
hagen aparegut de noves.
6. Et vas
encarregar del disseny i la maquetació?
No, el disseny
i la maquetació corre de la mà de l’estudi TEMA.
7. Com és el
treball entre dissenyador/maquetador i il·lustrador?
Per la meva experiència ha de ser un treball fet des de la proximitat. És
molt important que el dissenyador entenga la teva obra i que hi haja diàleg
constantment.
8. On els
vas presentar per que tels editessin?
He tingut la sort de que tant Andana, com Lunwerg (com La Galera, amb qui
publicaré un llibre il·lustrat sobre la filmografia de François Truffaut a
mitjans de 2014) m’hagen contactat directament.
9. Amb quines problemàtiques
et trobes més sovint amb les editorials?
No he tingut cap problema amb ninguna d’elles, totes m’han donat moltíssima
confiança i llibertat.
10. Quines van ser les
editorials que te’ls van publicar?
Lunwerg de Planeta, Andana, La Galera.
11. Quant vas tardar amb
l’elaboració dels llibres?
El llegeix-me el vam fer amb massa poc temps, en 4 mesos. Amb “Qué
hacer cuando en la pantalla aparece The End” porte treballant des
d’abril i fins finals de gener que és quan entra en impremta continuaré
treballant en ell. 9 mesos.
12. Quines distribuïdores de
llibres prefereixes per a confiar els teus treballs?
No tinc tracte directe amb les distribuïdores.
13. Quin són els teus
referents?
Els meus referents són, sobre tot literaris, cinematogràfics, fotogràfics i
pictòrics: Auster, Murakami, Hustvedt, John Williams, Truffaut, Wes Anderson,
Richter, Hopper, Miranda July, Francesca Woodman, Julia Margaret Cameron.
14. Quines són les teves fonts
d'inspiració?
La literatura i la música.
15. Com vas fer-te famosa? A base de treballar moltíssim.
16. Com veus el panorama de la
il·lustració del nostre país?
Hi ha molt bons il·lustradors, crec que està en un molt bon moment.
17. Creus que cada cop es valora més el món de la il·lustració?
Si, pense que últimament es valora més el nostre treball.
18. Podries donar un bon
consell per tots els joves que es volen dedicar a la il·lustració?
L´únic consell que puc donar és que treballen molt, que siguen constants, i
que siguen honestos. També és important que les seves fonts siguen molt
diverses per a poder trobar una veu pròpia.
19. Tens alguna meta o objectiu
que vulguis assolir amb les teves il·lustracions?
Mai he fet projeccions, m’agrada disfrutar del que tinc a cada moment, però
una meta podria ser aconseguir continuar poder vivint del meu treball.
